A partir de l’article de Julio Cabero,
dels materials web, de les aportacions al debat i del mòdul I, s’ha creat una nova concepció
pel que fa a la relació ciència,
tecnologia i societat. El nou model conceptual queda expressat en el següent
esquema:
Segons el mòdul I, el corrent
denominat “Ciència, tecnologia i
societat” ofereix la idea que tota innovació tecnològica neix en un context
social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta”. En aquest
sentit, s’elimina la relació jeràrquica prominent dels esquemes inicials,
negant així la independència dels conceptes i concebent-los amb constant
interacció i influència conjunta. Així
mateix, la ciència i la tecnologia, les quals interaccionen, sense que hi hagi
cap predomini exclusiu d’una sobre l’altra, es nodreixen mútuament, creant una
relació interdependent. Des d’aquesta perspectiva, la tecnologia ja no
esdevé un conjunt d’instruments que apliquen les grans teories científiques. A
tot això, no es pot desvincular ciència i tecnologia del seu context social,
polític, econòmic i ideològic. Aquest factor comporta trencar amb un mite i
acceptar que qualsevol innovació en la tecnologia està allunyat de la
neutralitat. Qualsevol instrument tecnològic respon a un context històric i
polític determinat, amb unes finalitats i característiques i un rerafons
ideològic concret. Al mateix temps, segons aquesta nova concepció, el
coneixement científic esdevé un producció contextual, és a dir, que els factors
socioculturals tenen una gran incidència en les produccions científiques i la
representació de la realitat.
Convé destacar que a l’hora de
vincular la tecnologia i la societat existeixen diverses posicions, les quals
s’han treballat al llarg del debat realitzat en l’activitat 2:
-
Per
una banda, hi ha la concepció tecno-determinista, la qual entén que els avenços
tecnològics determinen l’evolució social. Segons els tecno-deterministes,
avancem gràcies a l’aparició de noves tecnologies, i aquestes són els instruments
que faciliten la vida i donen resposta a les necessitats humanes. La tecnologia
esdevé una part intrínseca de la humanitat, entenen que gràcies aquesta,
existeix la cultura, l’art i en definitiva, tot allò que som i hem construït.
-
Per una
altra banda, hi ha la concepció socio-determinista, la qual concep les
relacions humanes com la base de la humanitat, entenent que la tecnologia és un
complement però no té perquè ser el responsable de l’evolució social i
històrica. En aquest sentit, argumenta que si no es fa bon ús de les
tecnologies, poden arribar a deshumanitzar, creant una dependència humana insana,
i eliminant de la part més emocional, comunicativa, interactiva i sensible de
les relacions entre les persones. Malgrat que no nega ni exclou l’existència de
les tecnologies, entén que aquestes mai ha de substituir la persona humana.
-
Finalment,
recentment, es planteja la necessitat d’unir aquestes dues concepcions, per
mitjà d’un procés heterogeni capaç de crear un equilibri entre allò social i
tecnològic i negant qualsevol tipus de determinisme. Segons Cubero, el determinisme s’evita advocant per la
interacció i l’intercanvi entre els dos pols. No hi ha una separació sobre
allò social i tecnològic, de manera que cal crear xarxes de relació entre les
accions humanes i l’ús de noves tecnologies, entenent que es tracta d’un procés conjunt i que l’evolució de la
societat dependrà dels seus intercanvis constants.
La tecnologia en educació
A tot això, i tal com es mostra en
l’esquema anterior, entenent la ciència
com un producte social, i la tecnologia sota una interacció constant entre la
seva presència i la societat, la TE (tecnologia educativa) esdevé
l’instrument, recurs, complement i ajuda a l’hora de plantejar els nous
processos d’ensenyament-aprenentatge i els reptes educatius que se’n
desprenen. A partir de les aportacions del debat realitzat en l’activitat 2, una
de les idees extretes és que allò que aporta significat, productivitat i utilitat a les
tecnologies no són la seva existència en si, sinó l’ús que se’n fa. Entenc que l’ús adequat o inadequat de les noves
tecnologies és el que aporta credibilitat a l’hora d’utilitzar-les com a recurs
educatiu. En aquest sentit, sembla encertada la idea de no caure en
determinismes i apostar per una barreja entre allò social i tecnològic a través
de l’escola.
Seguint el fil, convé
emfatitzar la funció dels centres escolars que prenen la responsabilitat de
crear uns hàbits adequats en l’ús de les TIC. El mestre ha de ser capaç de crear
espais on l’alumne aprengui per ell sol, i les noves tecnologies, des d’una
perspectiva educativa, es converteixen un complement d’ajuda en aquest procés.
En el moment que es cau en un determinisme tecnològic, hi ha la possibilitat
d’abusar de les TIC, perjudicant així a les relacions entre els alumnes i el
paper del mestre. El mateix passa si es parteix només des del socio-determinisme,
ja que llavors s’oblida el valor afegit de les tecnologies i el gran potencial
en els processos d’ensenyament que pot oferir. Tal i com s’exposa al mòdul I,
són moltes les possibilitats que les TIC ofereixen en espais d’aprenentatge i a
l’escola: ” ampliació de la informació, creació d’entorns flexibles, ampliació
de les eines de comunicació, interacció amb codis i sistemes simbòlics,
flexibilització horària i en estratègies de formació, flexibilització
d’itineraris formatius, creació d’entorns interactius per a la formació,
adequació personalitzada a unes necessitats concretes i transformació dels rols
de professor i alumne, sense que aquests deixin de ser els protagonistes del
propi acte educatiu. En definitiva, no
hi ha dubte que les TIC van molt més enllà d’ un simple recurs de transmissió
del coneixement, i formen part d’un context d’aula concret, que esdevé un
element partícip en la relació entre alumnes, professors, continguts i
estratègies metodològiques. Des d’aquesta perspectiva, i davant les
múltiples funcions de les TIC, el mestre té la responsabilitat de
seleccionar-les tenint en compte els objectius i continguts que es
planteja, les característiques dels receptors, l’espai físic i contextual, així
com les diferències cognitives i els estils dels diversos alumnes, entre
d’altres. La selecció acurada de la TE
és el que oferirà un espai d’aprenentatge ric, divers i que arribi a tot
l’alumnat.
Conclusió de l'activitat 3
Al llarg del treball
realitzat, es pot considerar que hi ha hagut un aprenentatge i un canvi
conceptual. No hi ha dubte que la comparació entre ambdós mapes esdevé una
estratègia de gran utilitat per avaluar el canvi conceptual sofert. Entenc que la realització
d’un mapa conceptual ajuda a prioritzar aquella informació més rellevant, a seleccionar-la,
classificar-la i relacionar-la, destacant allò central i més important, amb les
connexions perifèriques que li donen un significat global.
Tal i com s’ha explicat anteriorment,
i a partir de la comparació d’ambdós mapes, la ciència, tecnologia i la
societat ha passat de concebre’s dins una relació jeràrquica i separada, en una
inqüestionable barreja de tres elements que interaccionen, s’influencien i es
retro alimenten contínuament. En aquest sentit, el primer esquema conceptual
realitzat, mostra una concepció clàssica en quant a la tecnologia, mentre que
l’esquema final engloba els conceptes treballats, els aprenentatges construïts
i les relacions fins aleshores inexistents entre ciència, tecnologia i
societat, així com la seva aplicació a la realitat educativa. Es pot considerar que hi ha hagut no només
un increment en la informació prèvia de què disposava, sinó que ha succeït un
procés de reestructuració dels conceptes, els quals, s’han concebut d’una altra
manera al final el procés.
Malgrat el canvi conceptual, hi ha un
element el qual compartia a l’avaluació inicial i segueixo incidint una vegada
finalitzat el procés: les TIC són un
recurs educatiu i un valor afegit i mai poden esdevenir les protagonistes en el
procés d’ensenyament-aprenentatge dels estudiants. Entenc que l’estudi de
les dues perspectives (socio-deterministes i tecno-deterministes) m’ha ajudat a reforçar aquesta idea, la qual
s’intentarà reflectir en les futures pràctiques educatives.
En definitiva, no hi ha dubte que els
canvis a nivell conceptual que he patit al llarg de la meva experiència, s’han
propiciat gràcies a l’ampliació d’informació i sobretot a la confrontació de
models. El model treballat a partir de l’article, així com del mòdul I
trencava amb els esquemes més tradicionals.
La confrontació és la clau en el canvi i el que ha aportat un aprenentatge
significatiu de l’experiència.
