Procés personal d’E-A al llarg del semestre

Cas- Procés personal d’E-A al llarg del semestre
Síntesi
Al llarg del trimestre, he seguit l’avaluació continuada de l’assignatura de Noves tecnologies de la comunicació i informació. Arran del treball realitzat, he pogut copsar un aprenentatge significatiu, establir correlacions entre conceptes i canviar la meva manera d’entendre les TIC dins l’àmbit educatiu.
	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	8 anys en el món del lleure Actualment treballant de vetllador en una escola de Primària	Diplomat en Magisteri de Primària
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Experiència d’ús quotidià	---
Tipus d’escola	UOC
Connexió	Internet a casa	---
Localització dels recursos tecnològics	Treballo des de casa meva	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Estudiant i treballant a la vegada	---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	Diplomat en Magisteri i cursant les últimes matèries de psicopedagogia. Força experiència en educació. Nivell mitjà en l’ús de noves tecnologies (ús quotidià)	---
Àrea / unitat	Noves tecnologies de la comunicació i la informació
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Al llarg del trimestre he realitzat quatre activitats d’avaluació continuada, he obert un blog, he participat a un debat estructurat i he estudiat els apunts dels mòduls, entre d’altres petites tasques vinculades a l’ús de la plataforma uoc.	---
Nivell d’aprenentatge esperat	Saber utilitzar els recursos TIC demanats i reflexionar sobre els continguts emprats a l’assignatura.	---
Tipus d’activitat	Projecte d’aplicació de les TIC (activitat principal)	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Internet (portal uoc), ordinador, programa word, excel ,cmaptools i blogger.
Raó per la qual la fa servir	En el transcurs de l’assignatura, segons el que ens ha anat demanant.	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	La majoria d’activitats tenien l’objectiu de vincular les noves tecnologies amb la seva aplicació a la realitat educativa, i com aquesta, podria esdevenir significativa per l’alumnat i el docent. A més a més, es volia reflexionar sobre l’ús de les TIC, i com aquestes poden ajudar a dur a terme un canvi  conceptual i significatiu a la persona.
Dificultats trobades	No sempre ha estat fàcil familiaritzar-se amb programes com el cmaptools, o bé a l’hora de fer un índex automàtic. No tenia experiència en aquest àmbit.	---
Ajuda / col·laboració emprada	El fòrum ha estat una gran eina de col·laboració, gràcies a les aportacions dels companys/es i del propi consultor.	---
Rol del professor	El professor ha estructurat tota la informació al llarg del semestre. Ens ha informat de totes les activitats amb temps, ens ha enviat recursos i consells. Convé destacar també, que sempre ens ha transmès molt ànims, motivació i energia positiva per tirar endavant.	---
Rol de l’estudiant	El rol ha estat de treball constant, davant l’exigència continuada de l’assignatura. Aquesta implicava un treball constant, a més d’aprendre a donar resposta a eines o recursos en els quals no estava familiaritzat.	---
Resultats
Observacions	He pogut realitzar totes les activitats demanades. Considero que he après al llarg del semestre.
Avaluació de l’aprenentatge	Seran les notes globals de les PAC i el meu treball continuat.	---

Història complerta

ENTREVISTADOR. En primer lloc, gràcies per l’entrevista. M’agradaria que em pogués fer un resum del seu aprenentatge i vivència al llarg de l’assignatura de Noves tecnologies de la informació i comunicació. PROFESSOR: Al llarg de l’assignatura, he pogut canviar la meva manera d’entendre la relació que hi ha entre Ciència, Tecnologia i Societat. Si des d’un inici, a les meves idees prèvies,  es concebia aquesta relació de forma jeràrquica i com conceptes separats entre si, al llarg dels treballs realitzats, entenc que tots tres conceptes estan interrelacionats i són interdependents. ENTREVISTADOR: Com podries explicar aquest canvi conceptual respecte els conceptes que has esmentat?   PROFESSOR: Puc considerar que hi ha hagut una reconstrucció molt clara respecte el model conceptual de l'avaluació inicial. Els coneixements previs inicials van ser modificats satisfactòriament. La comparació entre els dos mapes mostra clarament aquest canvi. Possiblement la representació en mapes conceptuals ha estat de gran ajuda per visualitzar aquest canvi. ENTREVISTADOR: Pel que dius, els mapes conceptuals t’han ajudat molt en la teva praxis. Què t’ha aportat aquest treball en mapes? PROFESSOR: No hi ha dubte que el mapa conceptual esdevé un instrument idoni per representar models conceptuals i la relació entre idees i/o conceptes. Al llarg de l’assignatura he pogut treballar sobre els diversos mapes, modificant-los  afegint o eliminant conceptes. Com a aspecte a millorar, crec que els conceptes emprats han estat força generals, i que podria haver fet una concreció més curosa o establir més relacions entre aquests. ENTREVISTADOR: Amb quin programa realitzaves els mapes conceptuals? PROFESSOR: He utilitzat al programa cmaptools. L’instrument és idoni per a la representació de models conceptuals. És senzill i molt pragmàtic, i en aquest sentit, m’ha donat moltes facilitats en la meva tasca. Val a dir, que més enllà d’utilitzar aquest programa, sempre he realitzat prèviament els mapes a mà. ENTREVISTADOR: i a part d’això que esmentes, que més t’ha aportat l’assignatura i el procés de treball? ENTREVISTADOR: Un dels aspectes més rellevants ha estat l’ús de les tecnologies com a eina perquè es produeixi un aprenentatge significatiu. ENTREVISTADOR: Perquè penses que les TIC poden ajudar aquest aprenentatge significatiu? PROFESSOR: Crec que és una eina molt potent ja que dóna resposta a les necessitats de l’alumnat. La proximitat i accés que tenen de les tecnologies és palpable, i fer-les servir en un espai formal d’aprenentatge els motiva, i els facilita un bon rendiment i implicació. Cal trencar amb les antigues metodologies i modernitzar-se. La pissarra, el llibre de text o la classe magistral ja no serveixen en la societat del coneixement i la informació. Els alumnes han d’aprendre a construir el seu propi coneixement fent un bon ús de les TIC.  ENTREVISTADOR: No creus que podem caure en ser dependents de les noves tecnologies? PROFESSOR: no si ensenyem als alumnes a fer-ne un bon ús. Cal concebre les TIC com un complement molt potent en el procés d’ensenyament i aprenentatge, i per tant, utilitzar-lo de forma deguda. ENTREVISTADOR: S’han complert les expectatives de l’assignatura que tenies el principi? PROFESSOR: personalment entenc que s’han superat. Des d’un principi no m’esperava un treball tan continuat i a la vegada t’han complert. Com ja he esmentat, més enllà de l’aprenentatge de les activitats i el projecte final, m’he hagut de formar fent ús de programes informàtics que desconeixia o n’havia fet poc ús al llarg de la meva trajectòria. ENTREVISTADOR: Has esmentat el cmaptools, però quins programes més has hagut de dominar? PROFESSOR: el blog personal de l’assignatura. Mai havia disposat d’un blog, així que ha estat tota una recerca endinsar-me en aquest procés. També he pogut aprendre a fer índex automàtics, penjar imatges, etc. Malgrat que estava familiaritzat en molts d’aquests aspectes, no estava gens acostumat a emprar-los. ENTREVISTADOR: Ja per anar acabant, quines coses valores més positivament vers la relació amb els companys i el consultor? PROFESSOR: sobretot la constància i rapidesa  en les respostes. El seguiment del consultor ha estat exemplar, crec que ha estat capaç d’oferir una resposta força individualitzada, almenys en el meu cas. Així mateix, a través del fòrum i les carpetes compartides, he pogut resoldre més d’una dificultat respecte les activitats. També valoro molt positivament, els recursos aportats pels companys/es. PROFESSOR: D’acord, moltes gràcies!

EXPLICACIÓ DEL PROJECTE EN FORMA DE CAS I HISTÒRIA

Seguint el model de Jonassen, s'explicita el projecte realitzar en l'activitat 4 de l'assignatura.

Cas
Ruta autogestionada per un grup de joves amb l’ús de les TIC Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Un grup de joves d’un esplai s’ha implicat en la organització autogestionada d’una ruta de tres dies. Tota la ruta ha estat planificada, realitzada i avaluada per ells/es. Per tal de dur a terme tot el procés, han utilitzat les tecnologies, sobretot el programa word, el power point, l’excel i  una càmera de filmar.
Índex	Contingut		Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	8 anys d’experiència dins el món del  lleure		---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Ús domèstic, a casa i a la feina		---
Tipus de centre	Esplai voluntari		Grup de joves de 14-16 anys
Localització del centre	Barri força cèntric i benestant		---
Connexió	Internet. Alta velocitat		---
Localització dels recursos tecnològics	Aula d’informàtica, sala amb canó.		---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitja-baixa		---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	Tercer i quart d’ESO		---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	1ra-2na i 3ra sessió: Planificació de la ruta (objectius, reserves, menú, pressupost, itinerari i activitats) 4t sessió: realització de la ruta 5è sessió: avaluació de l’activitat
Nivell d’aprenentatge esperat	S’esperava poca autonomia i per tant, que haguéssin de tenir iniciativa i espavilar-se.
Tipus d’activitat	Activitat vivencial i real. Els alumnes en són protagonistes del seu propi aprenentatge
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Power point, word, excel i càmera de filmar
Raó per la qual la fa servir	Per planificar en un document la ruta, i per comunicar-se amb les famílies.
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Construir coneixement a partir de la pròpia experiència. Prendre decisions en col·lectiu.
Dificultats trobades	Poca autonomia dels alumnes, i pocs hàbits de treball i presa de decisions
Ajuda / col·laboració emprada	Dels monitors i monitores de l’esplai
Rol del monitor/a	Guia, acompanyant i suport en el procés		---
Rol de l’estudiant	Autònom, explorador. Ell mateix es construeix el seu coneixement. Aprèn per descobriment, a través de l’experiència pràctica que està tenint.		---
Resultats
Observacions	La ruta es realitza en totes les seves fases (planificació, realització i avaluació). Ha faltat motivació per part dels joves,		---
Avaluació de l’aprenentatge	Avaluació inicial: interessos, inquietuds i idees prèvies Avaluació formativa: observació i reunions periòdiques Avaluació final: en assemblea i dinàmiques		---
Lliçó apresa pel monitor/a	Cal sempre adaptar els objectius a l’edat dels alumnes per tal de no posar expectatives massa altes.		---

Història complerta

Entrevistador: En primer lloc gràcies per l’entrevista. M’agradaria molt que pogúessis compartir una història vinculada a l’ús de les tecnologies, que esdevenir  significativa per tu i la teva experiència com a educador. Educador: Bé, aquest curs a l’esplai he pogut posar en pràctica una activitat d’autogestió en el context d’un grup de joves. Aquests, mostraven certes inquietuds per ser més autònoms i aprendre a organitzar-se com a col·lectiu. Davant d’això, se’ls va plantejar que organitzessin, fessin, i avaluessin una activitat per ells sols. Van escollir organitzar una ruta de tres dies al mes de maig. Entrevistador: quina va ser la resposta dels joves? Educador: Una resposta apassionant. Els joves els hi va encantar la idea d’organitzar alguna cosa auto gestionada, i de fet, van ser ells/es que van escollir fer una ruta. Això és molt important per entendre el significat que pels joves tenia aquesta activitat. El fracàs o l' èxit depenia només d’ells. I lògicament, estaven molt motivats. No creus que és fantàstic? Entrevistador: Si, sona molt bé. I com vareu començar a treballar? Educador: Planificant!  Tot va començar amb una assemblea dels joves, on anaven surtin idees a l’hora d’organitzar la ruta. Val a dir, que no era fàcil controlar aquelles assemblees, ja que els joves no estan acostumats a demanar torn de paraula o escoltar-se. Aquí els educadors vam haver de tenir més feina per intentar que tots i totes ens respectéssim i poguéssim dir la nostra. Després de l’assemblea, per parelles i grups vam començar a planificar la ruta (el menú de l’estada, les reserves per dormir, les activitats, el pressupost, el dossier de ruta, etc…). Ho van fer ells sols, i l’educador pràcticament no va haver d’intervenir. Sembla increïble no? Entrevistador: Si, sembla que va anar molt bé, però llavors quin paper jugaven les noves tecnologies? Educador: El paper de comunicar i plasmar la feina que s’estava fent en un petit dossier. Cal entendre que després de les sessions de planificació, la ruta es va dur a la pràctica. I clar, tot allò planificat, havia d’estar escrit i reescrit per tal d’aplicar-se adequadament. A més a més, calia informar a les famílies de l’activitat. I així ho van fer, amb la visualització d’un power point, on els joves explicitaven tota l’activitat. Sense l’ ús de les tecnologies no hauria estat possible ja que els joves necessitaven un recurs on poder reproduir totes les seves idees i propostes. Entrevistador: I us vareu trobar amb algun problema vinculat a l’ús de les TIC? Cap ni un, sembla increïble oi? Partien de la base que els programes utilitzats eren d’ús quotidià per part dels joves. En aquest sentit, no van tenir cap dificultat al respecte. A més, disposàvem d’una sala d’informàtica, que sempre facilita la feina no creus? No és el mateix tenir un ordinador per tots/es, que un per persona.   Entrevistador: Està clar. I creus que ha estat un aprenentatge significatiu pels joves? Educador: Crec que si, perquè ells mateixos ho van dir en l’avaluació. Entrevistador: I quina seria la clau de l’èxit perquè això succeeixi? Educador: Considero que una de les claus és que els alumnes siguin protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge, és a dir, que aprenguin a partir de les seves vivències, de la seva implicació, treball i relació amb l’entorn i els companys/es. Entrevistador: Però davant d’això, quin paper té l’educador? Vols dir que en té algun? Educador: I tant que en té, i de molt complicat. L’educador ha de ser capaç de crear l’espai i oferir els recursos necessaris perquè l’alumne pugui aprendre per ell mateix i construir el seu propi aprenentatge. Pensa que sense aquest espai de recursos, l’alumne partiria de zero.  Per tant, l’educador acompanya i facilita la situació d’aprenentatge, l'espai.  Entrevistador: com resumiries l’aprenentatge dels alumnes al llarg d’aquest procés?  Educador: crec que han après a organitzar-se de forma autònoma i assumir responsabilitats col·lectives; han vivenciat la dificultat de prendre decisions i posar-se d’acord entre ells/es; les TIC els ha ajudat a organitzar-se i establir un ordre en les tasques establertes i es pot considerar que han pogut autogestionar-se al llarg de l’activitat, i per tant, han construït nou coneixement a partir de la pràctica i la interacció amb l’entorn i els altres. Això ha dut a construir un aprenentatge significatiu. Entrevistador: I recomanes experiències com aquestes a la resta d’educadors? Educador: Si, sobretot pel resultat final, ja que veus com els alumnes surten contents de l’experiència i que els ha canviat alguna cosa en la seva manera de fer. En el cas de la ruta, els joves van aprendre a ser una mica més autònoms, però sobretot, a veure’s capaços de tirar endavant projectes per ells/es sols. Així doncs, ara ja són una mica més segurs. Només per això ja val la pena no? ANNEX (MAPA CONCEPTUAL DEL PROJECTE)

Conclusions i procés d'aprenentatge de l'activitat 3

A partir de l’article de Julio Cabero, dels materials web, de les aportacions al debat i  del mòdul I, s’ha creat una nova concepció pel que fa  a la relació ciència, tecnologia i societat. El nou model conceptual queda expressat en el següent esquema:

Segons el mòdul I, el corrent denominat “Ciència, tecnologia i societat” ofereix la idea que tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta”. En aquest sentit, s’elimina la relació jeràrquica prominent dels esquemes inicials, negant així la independència dels conceptes i concebent-los amb constant interacció i  influència conjunta. Així mateix, la ciència i la tecnologia, les quals interaccionen, sense que hi hagi cap predomini exclusiu d’una sobre l’altra, es nodreixen mútuament, creant una relació interdependent. Des d’aquesta perspectiva, la tecnologia ja no esdevé un conjunt d’instruments que apliquen les grans teories científiques. A tot això, no es pot desvincular ciència i tecnologia del seu context social, polític, econòmic i ideològic. Aquest factor comporta trencar amb un mite i acceptar que qualsevol innovació en la tecnologia està allunyat de la neutralitat. Qualsevol instrument tecnològic respon a un context històric i polític determinat, amb unes finalitats i característiques i un rerafons ideològic concret. Al mateix temps, segons aquesta nova concepció, el coneixement científic esdevé un producció contextual, és a dir, que els factors socioculturals tenen una gran incidència en les produccions científiques i la representació de la realitat.

Convé destacar que a l’hora de vincular la tecnologia i la societat existeixen diverses posicions, les quals s’han treballat al llarg del debat realitzat en l’activitat 2:

-       Per una banda, hi ha la concepció tecno-determinista, la qual entén que els avenços tecnològics determinen l’evolució social. Segons els tecno-deterministes, avancem gràcies a l’aparició de noves tecnologies, i aquestes són els instruments que faciliten la vida i donen resposta a les necessitats humanes. La tecnologia esdevé una part intrínseca de la humanitat, entenen que gràcies aquesta, existeix la cultura, l’art i en definitiva, tot allò que som i hem construït.

-       Per una altra banda, hi ha la concepció socio-determinista, la qual concep les relacions humanes com la base de la humanitat, entenent que la tecnologia és un complement però no té perquè ser el responsable de l’evolució social i històrica. En aquest sentit, argumenta que si no es fa bon ús de les tecnologies, poden arribar a deshumanitzar, creant una dependència humana insana, i eliminant de la part més emocional, comunicativa, interactiva i sensible de les relacions entre les persones. Malgrat que no nega ni exclou l’existència de les tecnologies, entén que aquestes mai ha de substituir la persona humana.

-       Finalment, recentment, es planteja la necessitat d’unir aquestes dues concepcions, per mitjà d’un procés heterogeni capaç de crear un equilibri entre allò social i tecnològic i negant qualsevol tipus de determinisme. Segons Cubero, el determinisme s’evita advocant per la interacció i l’intercanvi entre els dos pols. No hi ha una separació sobre allò social i tecnològic, de manera que cal crear xarxes de relació entre les accions humanes i l’ús de noves tecnologies, entenent que es tracta d’un procés conjunt i que l’evolució de la societat dependrà dels seus intercanvis constants.

   La tecnologia en educació

A tot això, i tal com es mostra en l’esquema anterior,  entenent la ciència com un producte social, i la tecnologia sota una interacció constant entre la seva presència i la societat, la TE (tecnologia educativa) esdevé l’instrument, recurs, complement i ajuda a l’hora de plantejar els nous processos d’ensenyament-aprenentatge i els reptes educatius que se’n desprenen. A partir de les aportacions del debat realitzat en l’activitat 2, una de les idees extretes és que allò que aporta significat, productivitat i utilitat a les tecnologies no són la seva existència en si, sinó l’ús que se’n fa. Entenc que l’ús adequat o inadequat de les noves tecnologies és el que aporta credibilitat a l’hora d’utilitzar-les com a recurs educatiu. En aquest sentit, sembla encertada la idea de no caure en determinismes i apostar per una barreja entre allò social i tecnològic a través de l’escola. 

Seguint el fil, convé emfatitzar la funció dels centres escolars que prenen la responsabilitat de crear uns hàbits adequats en l’ús de les TIC. El mestre ha de ser capaç de crear espais on l’alumne aprengui per ell sol, i les noves tecnologies, des d’una perspectiva educativa, es converteixen un complement d’ajuda en aquest procés. En el moment que es cau en un determinisme tecnològic, hi ha la possibilitat d’abusar de les TIC, perjudicant així a les relacions entre els alumnes i el paper del mestre. El mateix passa si es parteix només des del socio-determinisme, ja que llavors s’oblida el valor afegit de les tecnologies i el gran potencial en els processos d’ensenyament que pot oferir. Tal i com s’exposa al mòdul I, són moltes les possibilitats que les TIC ofereixen en espais d’aprenentatge i a l’escola: ” ampliació de la informació, creació d’entorns flexibles, ampliació de les eines de comunicació, interacció amb codis i sistemes simbòlics, flexibilització horària i en estratègies de formació, flexibilització d’itineraris formatius, creació d’entorns interactius per a la formació, adequació personalitzada a unes necessitats concretes i transformació dels rols de professor i alumne, sense que aquests deixin de ser els protagonistes del propi acte educatiu. En definitiva, no hi ha dubte que les TIC van molt més enllà d’ un simple recurs de transmissió del coneixement, i formen part d’un context d’aula concret, que esdevé un element partícip en la relació entre alumnes, professors, continguts i estratègies metodològiques. Des d’aquesta perspectiva, i davant les múltiples funcions de les TIC, el mestre té la responsabilitat de seleccionar-les tenint en compte els objectius i continguts que es planteja, les característiques dels receptors, l’espai físic i contextual, així com les diferències cognitives i els estils dels diversos alumnes, entre d’altres. La selecció acurada de la TE és el que oferirà un espai d’aprenentatge ric, divers i que arribi a tot l’alumnat. 

  Conclusió de l'activitat 3

Al llarg del treball realitzat, es pot considerar que hi ha hagut un aprenentatge i un canvi conceptual. No hi ha dubte que la comparació entre ambdós mapes esdevé una estratègia de gran utilitat per avaluar el canvi conceptual sofert. Entenc que la realització d’un mapa conceptual ajuda a prioritzar aquella informació més rellevant, a seleccionar-la, classificar-la i relacionar-la, destacant allò central i més important, amb les connexions perifèriques que li donen un significat global.

Tal i com s’ha explicat anteriorment, i a partir de la comparació d’ambdós mapes, la ciència, tecnologia i la societat ha passat de concebre’s dins una relació jeràrquica i separada, en una inqüestionable barreja de tres elements que interaccionen, s’influencien i es retro alimenten contínuament. En aquest sentit, el primer esquema conceptual realitzat, mostra una concepció clàssica en quant a la tecnologia, mentre que l’esquema final engloba els conceptes treballats, els aprenentatges construïts i les relacions fins aleshores inexistents entre ciència, tecnologia i societat, així com la seva aplicació a la realitat educativa. Es pot considerar que hi ha hagut no només un increment en la informació prèvia de què disposava, sinó que ha succeït un procés de reestructuració dels conceptes, els quals, s’han concebut d’una altra manera al final el procés.

Malgrat el canvi conceptual, hi ha un element el qual compartia a l’avaluació inicial i segueixo incidint una vegada finalitzat el procés: les TIC són un recurs educatiu i un valor afegit i mai poden esdevenir les protagonistes en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels estudiants. Entenc que l’estudi de les dues perspectives (socio-deterministes i tecno-deterministes)  m’ha ajudat a reforçar aquesta idea, la qual s’intentarà reflectir en les futures pràctiques educatives.

En definitiva, no hi ha dubte que els canvis a nivell conceptual que he patit al llarg de la meva experiència, s’han propiciat gràcies a l’ampliació d’informació i sobretot a la confrontació de models. El model treballat a partir de l’article, així com del mòdul I trencava amb els esquemes més tradicionals. La confrontació és la clau en el canvi i el que ha aportat un aprenentatge significatiu de l’experiència.